1. Arquitecte:  Desconegut
2. Any d'inauguració:  1925
3. Ubicació:   Carretera Laureà Miró 278-280

Detalls de les cases Aparellades:

L'actual carrer Laureà Miró era l'antiga carretera Reial que va ser construïda per ordre de Carles III en el segle XVIII, convertint-se en un eix de comunicació important entre tots els pobles del Baix Llobregat. Moltes cases que s'ubiquen a la carretera tenen el seu origen en el segle XVIII; d'altres es construiran al llarg del segle XIX i, progressivament, s'aniran transformant amb noves construccions o per la modificació de les existents.

En la selecció que hem fet la majoria són cases unifamiliars, entre mitgeres, algunes encara d'una sola planta, però en la majoria hi trobem una o dues plantes més. Només d'algunes d'elles s'ha pogut obtenir l'autoria de l'obra. Per bé que la majoria continuen tenint el caràcter unifamiliar i, algunes, incorporen el negoci en la planta baixa, indicaríem com a fet diferent les dues cases aparellades de planta baixa i planta pis, dels números 278-280 que al tractar-se d'una altra tipologia entraria dins la consideració d'una casa de veïns. Seria un clar exemple de fer més rendible la propietat, amb diverses famílies que habiten l'edifici

Hi ha uns materials de factura artesana que es potencien i que apareixen en la majoria d'aquestes construccions. La ceràmica té una aplicació destacada i és la que ens apareix com una constant. La modèstia dels mateixos encàrrecs podia perfectament integrar aquest material sense que repercutís en el cost final de l'obra, mentre que s'obtenien uns resultats clarament de distinció i indicatius de l'esperit de modernitat que comporta el Modernisme. El nou valor de contrast cromàtic que s'afiança amb el Modernisme queda plenament reflectit amb l'ús d'aquestes aplicacions que, a vegades, hi són per remarcar l'estructura de la construcció quan se'ns presenta en bandes horitzontals. En d'altres casos és emprada en les impostes de les obertures; o d'altres vegades, en els remats, en forma de florons o situant-les en els balcons.

En aquest conjunt de cases del carrer Laureà Miró no hi ha l'aplicació de la tècnica de l'esgrafiat, un aspecte que requeria la intervenció, posterior, d'una persona especialitzada en aquest treball i, per tant, podia augmentar el preu final de l'obra. Potser, per part del propietari la seva predilecció era la decoració en ceràmica.